Evangeli

Déu es, sempre ha sigut i serà.

Déu va crear tot el que veiem i ens va crear a nosaltres perquè governéssim juntament amb ell sobre tota la Terra. També va fer un hort per nosaltres i va posar molts arbres però dos eren especialment importants: l’arbre de la vida i l’arbre del coneixement del bé i el mal. El primer ens permetia viure eternament amb Déu i del segon no n’havíem de menjar perquè llavors moriríem. Però va venir el diable i ens va dir que si menjàvem, ens tornaríem com Déu. I vam decidir viure com déus en rebel·lia i amagar-nos de Déu. Finalment, Déu ens va haver de fer fora de l’hort perquè si haguéssim menjat del fruit de l’arbre de la vida, hauríem viscut eternament separats d’ell que és el mateix que morir eternament.

Aquesta és la història que explica per on va entrar el pecat a la humanitat però també és la història que descriu com tots ens hem apartat de Déu. Des del principi li vam donar l’espatlla per viure una vida a la nostra manera, lliures d’obeir a qui volguéssim i amb la valentia de jutjar el que està bé i el que està malament com si fóssim déus.

Déu va preparar un regne des del principi i va posar el seu fill com a rei. Però no hi havia ningú en aquest regne, tots estaven fora fent els seus propis regnes a la Terra. Sabent Déu que arribaria un dia en el que hauria de jutjar a tothom segons les coses que haurien fet, va decidir donar l’oportunitat d’entrar a aquest regne i ser salvat de la condemna per haver-lo desobeït i haver-li donat l’espatlla. Però algú havia de pagar el preu de la mort eterna i separar-se de Déu. Va decidir enviar el seu fill, el rei del regne que està als cels, per pagar el preu.

Llavors Déu escollí a Abraham per que d’ell nasqués el Rei i va anar parlant d’aquest Salvador a tota la nació d’Israel. Ells havien d’obeir unes lleis que Déu els va ordenar per a que entenguessin com seria el fill enviat per morir en lloc nostre però era un poble rebel i no entengueren el pla que Déu tenia per a totes les nacions de la Terra.

Arribà el temps en el que el Rei nasqué el Rei que tant havien esperat el poble d’Israel però no el van acceptar. Va créixer entre nosaltres i no es va apartar de Déu en cap moment. Quan va complir els trenta anys, va ser batejat i l’Esperit Sant de Déu va venir sobre ell.

Durant tres anys va recórrer tota la regió d’Israel anunciant que el Regne dels Cels s’havia apropat i que havien de penedir-se tornant-se a Déu; va fer molts miracles, va guarir molts malalts, va alliberar a molta gent que tenia dimonis, va ressuscitar morts, va guarir leprosos i també va fer deixebles (aprenents) que van ser testimonis de totes aquestes coses. Va ensenyar molt sobre el Regne dels Cels i quin era el camí per entrar-hi.

Finalment, va ser entregat pel mateix poble d’Israel per morir en una creu. Va ser en aquell moment en el que el seu Pare es va separar d’ell i Jesús va portar tots els nostres pecats amb ell. Però com ell no havia pecat, la mort no el va poder retenir i al tercer dia ressuscità presentant-se als seus deixebles i a molts altres testimonis.

Després de quaranta dies, va pujar al cel amb el seu Pare i van enviar l’Esperit Sant per a que els seus deixebles poguessin anunciar el Regne dels Cels i a Jesús com a Rei a totes les nacions del món fins que arribi el dia del Judici on el mateix Jesús es seurà com a Jutge. Aquell dia, tots els que hagin cregut en ell fins al final seran salvs de la condemna del judici i entraran al Regne que ha estat preparat des de fa temps.

Els deixebles que van seguir a Jesús van anuncis el mateix que ell, que per entrar al Regne dels Cels s’ha de néixer de nou mitjançant el penediment pels pecats, el baptisme per a perdó de pecats en el nom de Jesús i rebre l’Esperit Sant. L’únic que hem de fer és seguir a Jesús fins la mort tenint fe i esperança de que si morim amb ell, també ressuscitarem amb ell; així com l’Esperit Sant el va ressuscitar a ell, ens ressuscitarà a nosaltres.