Existeix Déu?

Existeix Déu? – Lògica humana

Tres dels suggeriments lògics més poderosos sobre l’existència de Déu són els arguments cosmològic, teleològic i moral.

L’argument cosmològic considera el principi de causa i efecte. Cada efecte és el resultat d’alguna causa, i cada causa és l’efecte d’una causa anterior. No obstant això, aquesta cadena de causes no pot continuar infinitament en el passat, perquè en cas contrari la cadena mai s’iniciaria. La lògica exigeix que alguna cosa existeixi eternament i que no sigui l’efecte d’una altra cosa. El nostre univers, clarament, no és etern ni sense causa. La lògica apunta a Déu: la mesura no creada i eterna de totes les altres coses, la Primera Causa de la nostra realitat.

L’argument teleològic examina l’estructura de l’univers. Les majors escales galàctiques, el nostre sistema solar, el nostre ADN, les partícules subatòmiques… tot dóna l’aparença d’haver estat disposat a propòsit. Aquest tret és tan fort que fins i tot els ateus empedreïts s’esforcen constantment per explicar l’aparença de disseny.

Res en les partícules subatòmiques o en les forces indica que hagin d’estar disposades com ho estan. No obstant això, si no fossin exactament com són, la matèria complexa -i la vida- seria impossible. Dotzenes de constants universals es coordinen amb una precisió al·lucinant perquè la vida sigui possible, i molt més. La ciència mai ha observat ni explicat el sorgiment de la vida a partir de la no-vida, i no obstant això també mostra l’aparició sobtada d’organismes complexos. Els arqueòlegs que veuen les paraules “Sóc aquí” en la paret d’una cova suposarien universalment una acció intel·ligent. Mentrestant, l’ADN humà representa una estructura de codificació més enllà de la capacitat dels millors enginyers humans. El pes d’aquesta evidència, lògicament, afavoreix la idea d’un Dissenyador Intel·ligent -Déu- com a explicació.

L’argument moral pren nota de conceptes com el bé i el mal, l’ètica, etc. És notable que aquestes són discussions de “el que hauria de ser”, no simplement “el que és”. Els principis morals estan dràsticament desconnectats del raonament despietat i egoista que caldria esperar d’una criatura evolucionada a l’atzar per a sobreviure a qualsevol preu. La sola idea que els éssers humans pensin en termes morals no físics és sorprenent. Més enllà d’això, el contingut fonamental de la moral humana en totes les cultures i la història és idèntic.

A més, el debat sobre les idees morals condueix inevitablement a una cruïlla. O bé les idees morals són completament subjectives i, per tant, manquen de sentit, o bé han de basar-se en alguna norma immutable. L’experiència humana no dóna suport a la conclusió que la moral no significa res. L’explicació més raonable de per què la gent pensa en termes morals i comparteix ideals morals és una llei moral real proporcionada per un Legislador Moral, és a dir, Déu.