Fe

La fe és la certesa del que s’espera, la convicció del que no es veu. Però en què cal tenir fe?

La fe ha estat utilitzada moltes vegades per referir-se a creure si Déu existeix. Però ni Jesús ni cap dels seus deixebles mai van parlar que per creure que Déu existeix cal fe. El que esperem i no es veu és la resurrecció de morts.

Jesús, l’enviat del Pare, va venir per anunciar el Regne dels Cels sanant malalts, alliberant endimoniats, ressuscitant morts, guarint leprosos … i també va venir per pagar el preu de la nostra condemna portant tots els pecats amb ell a la creu . Però al tercer dia va ressuscitar vencent així a la mort.

Llavors, tots els que es penedeixen dels seus pecats, es bategen en el nom de Jesús i creuen que Jesús va ressuscitar d’entre els morts, reben l’Esperit Sant com un segell de que serem salvs. I l’esperança que tenim que Jesús ens ressuscitarà amb ell, és la fe que ha de romandre en nosaltres fins la mort. El qui es mantingui ferm fins al final serà lliurat de la condemna del pecat que és la mort eterna.

A la Bíblia està escrit sobre un home anomenat Abraham el qual tenia una dona anomenada Sara que era estèril. Quan tenia uns 100 anys Déu li va prometre que tindria un fill i ell va creure. En aquest moment es relata que la seva fe li va ser contada per justícia. I després d’un any va néixer el seu fill Isaac.

Quan el nen va créixer, Déu li va manar sacrificar-lo i ell no va dubtar a fer-ho doncs va pensar que si Déu l’havia fet néixer, també era capaç de ressuscitar-lo. La seva fe va passar la prova i a la fi un àngel el va parar abans que matés al seu fill.

Aquesta és la mateixa fe que hem de tenir nosaltres i per la qual serem salvs. Si creiem que Déu va ressuscitar Jesús d’entre els morts i l’obeïm fins al final, superant les dificultats, ens serà contat per justícia igual que a Abraham (serem justs davant de Déu).